PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE VALENCIÀ:

LLENGUA I LITERATURA

Curs 2007 – 2008

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Objectius generals de l’etapa

En l’article 5 del Reial Decret 831/2003, de 27 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general i els ensenyaments comuns de l’Educació Secundària Obligatòria, s’estableix que l’alumnat haurà d’assolir al llarg de l’etapa les capacitats següents:

a) Assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància i la solidaritat entre les persones i exercitar-se en el diàleg afiançant els valors comuns d’una societat participativa i democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi i disciplina, com a condició necessària per a la realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge, i com a mitjà per al desenvolupament personal.

c) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements.

d) Afermar el sentit del treball en equip i valorar les perspectives, experiències i maneres de pensar dels altres.

e) Comprendre i expressar amb correcció texots i missatges complexos, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si és el cas, també en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, i iniciar-se en la lectura, el coneixement i l’estudi de la literatura.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en disciplines diverses, matemàtiques i científiques, i conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps de coneixement i de l’experiència, per a la seua resolució i per a la presa de decisions.

g) Desenvolupar la competència comunicativa per a comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada, a fi de facilitar l’accés a altres cultures.

h) Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, fonamentalment mitjançant l’adquisició de les destreses relacionades amb les tecnologies de la informació i de les comunicacions, a fi d’usar-les en el procés d’aprenentatge, per a trobar, analitzar, intercanviar i presentar la informació i el coneixement adquirits.

i) Consolidar l’esperit emprenedor tot desenvolupant actituds de confiança en un mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

j) Conéixer els aspectes bàsics de la cultura i la història i respectar el patrimoni artístic i cultural; conéixer la diversitat de cultures i societats, a fi de poder valorar-les críticament, i desenvolupar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

k) Apreciar, gaudir i respectar la creació artística; identificar i analitzar críticament els missatges explícits i implícits que conté el llenguatge de les diverses manifestacions artístiques.

l) Conéixer el funcionament del propi cos, per a afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar la pràctica de l’esport, per tal d’afavorir el desenvolupament tant personal com social.

m) Conéixer l’entorn social i cultural, des d’una perspectiva àmplia; valorar i gaudir del medi natural, tot contribuint a la seua conservació i millora.

Objectius generals de l'àrea de Llengua i literatura

Ara bé, fins que l’Administració educativa competent establesca el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria, tot incloent-hi en els seus propis termes, els ensenyaments comuns fixats pel Reial Decret 831/2003, en l’àrea de Llengua i literatura ens continuarem atenint al Decret 39/2002, de 5 de març, del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 47/1992, de 30 de març, del Govern Valencià, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana, segons el qual:

L'ensenyament de la llengua i de la literatura, tant en valencià com en castellà, en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:

1. Comprendre discursos orals i escrits i reconéixer les finalitats diferents que tenen i les situacions de comunicació en què es produeixen.

2. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència i correcció d'acord amb les finalitats i les situacions comunicatives diferents i adoptant un estil expressiu propi.

3. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya i les variants de cada llengua, considerant les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.

4. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d'identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l'entorn i per a accedir al patrimoni cultural propi.

5. Conéixer i usar en les produccions pròpies les normes lingüístiques, amb una atenció especial a les ortogràfiques.

6. Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació, desenvolupar actituds crítiques davant els seus missatges i valorar la importància de les seues manifestacions en la cultura contemporània.

7. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l'escriptura com a formes de comunicació i com a fonts d'enriquiment cultural i de plaer personal.

8. Conéixer i diferenciar els principals gèneres de la tradició literària occidental, les característiques de les principals èpoques (artístiques i literàries) i els autors i les obres més representatius.

9. Interpretar i produir textos literaris i d'intenció literària, orals i escrits, des de postures personals crítiques i creatives, i valorar les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacades del patrimoni cultural, amb una incidència especial en les literatures presents en l'entorn.

10. Conéixer i analitzar les unitats i els mecanismes de la llengua en els plans fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual, i les seues estructures discursives, a fi de desenvolupar la capacitat per a regular les produccions pròpies.

11. Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de les llengües, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor, per mitjà del reconeixement del contingut ideològic del llenguatge, especialment pel que fa al gènere social, a la llengua que es parla i a les consideracions racistes o classistes.

12. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements i per a aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació per mitjà dels mitjans tradicionals i de la tecnologia informàtica.

Continguts

D’acord amb la definició de l’objecte d’aprenentatge i amb els objectius de l’àrea de Llengua i Literatura en l’Educació Secundària Obligatòria, el mateix Decret 39/2002 establia tres tipus de continguts:

· procediments o continguts que es refereixen a les destreses per a la producció i la recepció del discurs

· conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre el sistema lingüístic i les condicions del seu funcionament en distintes situacions discursives

· actituds afavoridores de la comunicació i de l’ús no discriminatori.

Aquests tres grans tipus de continguts recorren els cinc blocs següents:

Bloc I: Comunicació

Bloc II: Llengua i societat

Bloc III: Estudi de la llengua

Bloc IV: Tècniques de treball

Bloc V: Literatura

Els blocs primer, segon, quart i cinqué es refereixen a l’aprenentatge de la llengua en diferents àmbits d’ús. Tenen un caràcter eminentment procedimental, encara que hi intervenen la reflexió i la sistematització de conceptes en relació amb les activitats de producció i d’anàlisi del discurs i, així mateix, impliquen el foment d’actituds favorables al funcionament de la comunicació i a l’ús no discriminatori del llenguatge.

El tercer bloc té un caràcter essencialment conceptual, encara que, per tractar-se de continguts que procedeixen de la reflexió sistemàtica sobre els usos de la llengua, aquest bloc està imbricat amb els altres. De la mateixa manera, la sistematització de les reflexions i la seua organització en sistemes conceptuals requereixen l’aprenentatge de procediments d’anàlisi, de manipulació, de generalització, d’estructuració, etc.

Continguts transversals

Tot i que no s’hi especifique el tractament dels temes transversals (educació moral i cívica, ambiental, sexual i viària; educació per a la pau i per a la salut; educació del consumidor, i d’altres, com la no-discriminació per raó de parla, religió, raça; la igualtat entre sexes, etc.) en la relació de continguts recollida en el Decret 39/2002; s’ha tingut en compte el tractament d’aquests continguts en la tria dels textos, en les situacions comunicatives i en les activitats d’explotació dissenyades al llarg del cicle.

En la tasca de comprensió i interpretació dels textos literaris, s’afavoreix el comentari i la discussió de qualsevol d’aquests temes, especialment els referents a aspectes sociolingüístics, a fi d’ajudar l’alumnat a descobrir el conjunt de creences i valors, de pautes per a pensar i per a actuar que influeixen en els comportaments quotidians de les persones. Heus-ne ací els més importants:

· Reconeixement del valor del llenguatge com a transmissor de discriminació (social, sexual, racial...).

· Adquisició d’hàbits de respecte i cura pel medi ambient.

· Coneixement i valoració de les pautes que regulen el consum i promoció de criteris personals al respecte.

· Coneixement de les manifestacions del sistema gènere-sexe en l’activitat comunicativa i anàlisi crítica dels comportaments verbals discriminatoris en els diversos àmbits d’ús.

· Coneixement i valoració positiva de la realitat plurilingüe de la societat espanyola.

· Coneixement de la realitat plurilingüe de la nostra comunitat.

· Promoció d’actituds positives i actives pel que fa a la normalització del valencià en tots els àmbits d’ús.

· Reconeixement del valor funcional de les varietats d’una llengua en relació amb els diferents contextos d’ús i valoració positiva d’aquesta diversitat al si de la llengua.

· Valoració de la varietat estàndard com l’adequada per a determinats àmbits d’ús i com a mitjà de mantenir la unitat d’una llengua.

Aquests aspectes estaran presents mitjançant les diferents àrees, però, específicament en els materials de suport de l’àrea de Llengua i literatura que el departament ha triat com a llibre de text base de cada curs, es presenten distribuïts en diferents textos, siguen literaris o d’utilitat pràctica.

Criteris d’avaluació i promoció

El calendari d’aplicació de la Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de l’Educació, preveu la implantació durant el curs 2003-2004 dels criteris d’avaluació i promoció de curs que es detallen tot seguit (Articles 13 i 15, respectivament, del Reial Decret 831/2003, de 27 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general i els ensenyaments comuns de l’Educació Secundària Obligatòria).

Article 13. Avaluació

L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat en l’Educació Secundària Obligatòria serà continuada i diferenciada segons les diferents assignatures, àmbits i moduls del currículum.
El professorat avaluarà l’alumnat tot tenint en compte els objectius específics i els coneixements adquirits en cadascuna de les assignatures, àmbits i mòduls, segons els criteris d’avaluació que s’establesquen en el currículum per a cada curs i concretats en les programacions didàctiques.
El professorat avaluarà, a més dels aprenentatges de l’alumnat, els processos d’ensenyament i la pròpia pràctica docent en relació amb l’assoliment dels objectius educatius del currículum.

Article 15. Promoció

1. En acabar cada un dels cursos de l’etapa i com a conseqüència del procés d’avaluació, l’equip d’avaluació, integrat pel conjunt de professorat de cada grup d’alumnes i coordinat pel professor tutor del grup, decidirà, d’acord amb allò que s’estableix en els apartats següents, sobre la promoció de cada alumne/a al curs següent, tenint en compte la seua maduresa i possibilitats de recuperació i de progrés en els cursos posteriors

2. Els alumnes podran realitzar una prova extraordinària de les assignatures, àmbits i moduls que no hagen superat, en les dates que determinen les Administracions educatives. Una vegada realitzada aquesta prova, quan el nombre d’assignatures, àmbits i mòduls, si és el cas, no superades siga superior a dues, l’alumne/a haurà de romandre un altre any en el mateix curs, havent de repetir el curs en la seua totalitat.

3. Cada curs podrà repetir-se una sola vegada. Si, després de la repetició, l’alumne/a no complira els requisits per a passar al curs següent, l’equip d’avaluació, assessorat pel d’orientació, i prèvia consulta als pares, decidirà segons procedesca i en funció de les necessitats dels alumnes la promoció a segon curs amb mesuress de reforçament si l’alumne/a estiguera cursant primer; a un itinerari de tercer o a un programa d’iniciació professional, sempre que en aquest darrer cas l’alumne/a tinguera 15 anys complits, si l’alumne/a estiguera cursant segon, i a un itinerari de quart o a un programa d’iniciació professional, si l’alumne/a estiguera cursant tercer.

4. Els alumnes que promocionen amb assignatures, àmbits i mòduls pendents hauran de rebre ensenyaments de recuperació en aqueixes matèries que en faciliten la superació.

Per tant, tot tenint en compte l’apartat 2 de l’article 13, mentre l’Administració educativa competent no establesca un nou currículum de l’assignatura Valencià. Llengua i literatura, que incloga els ensenyaments comuns fixats en aquest Reial Decret, ens atindrem a allò que sobre avaluació es disposa en el Decret 39/2002, de 5 de març, del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 47/1992, de 30 de març, del Govern Valencià, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. Això sí, tenint en compte que, els criteris d’avaluació que es proposen, amb referència als objectius i als continguts presentats com a prescriptius per a valencià i castellà en aquesta etapa, descriuen la competència esperada com a resultat del procés d’ensenyament i aprenentatge, i constitueixen, per tant, criteris orientadors, que caldrà integrar de forma coherent en l’estratègia metodològica general, com a punts de referència tant per a la planificació d’activitats com per a la valoració dels aprenentatges realitzats.

Aquesta programació didàctica queda oberta, doncs, a totes les modificacions que es deriven de les normes que durant aquest curs establesca l’Administració educativa de la nostra comunitat autònoma.

Criteris generals de qualificació

L’avaluació en aquesta etapa serà formativa, contínua, integral, individualitzada, orientadora i democràtica. S’avaluaran, per tant, tot i que la qualificació global ja no aparega desglossada en els butlletins informatius que es faciliten a les famílies, els tres tipus de continguts que existeixen d’acord amb la definició de l’objecte de l’aprenentatge i amb els objectius d’aquesta àrea.

Per a qualificar l’adquisició dels conceptes es faran tantes proves formals com el professorat considere escaient, tot partint dels continguts conceptuals treballats a classe.

Per a qualificar l’adquisició dels procediments es tindrà en compte:

· quadern didàctic, del qual es valoraran els aspectes següents: ordre, netedat, ús habitual (si té totes les activitats realitzades a classe i les ha corregides), expressió escrita (correcció ortogràfica i sintàctica, coherència i cohesió)

· tècniques d’estudi: si fa esquemes, resums, mapes conceptuals...

· activitats que l’alumnat fa en la pissarra

· expressió oral: lectura en veu alta, vocalització, incorporació de lèxic nou, selecció de registre lingüístic...

· comprensió lectora: a més de qualificar les activitats que es fan en classe per tal de treballar aquesta habilitat, caldrà qualificar també la lectura obligada que l’alumnat haurà de fer en cada avaluació. El control de les lectures obligatòries corresponents es farà mitjançant un control escrit i/o mitjançant diverses activitats orals, programades i dirigides pel professorat, com ara: entrevistes personals, preguntes de comprensió, programes radiofònics de presentació d’obres o autors, etc.

Per a qualificar l’actitud de l’alumnat es valorarà:

· si manté silenci, atenció i interés quan el professorat explica

· si du sempre el material necessari per a treballar en classe

· si realitza les activitats proposades en classe

· si participa

· si és puntual en lliurar les activitats

· si és solidari, comprensiu i manté una bona companyonia amb els companys i les companyes del grup

· si és respectuós amb el professorat i els companys i companyes

A més a més, per tal que l’avaluació en aquesta etapa siga, com ja hem assenyalat, formativa, contínua i integral, el departament ha acordat de contemplar la possibilitat de recuperació de la matèria en cas que un alumne o una alumna haja estat promocionat amb l’assignatura pendent. El procediment de recuperació en aquests casos serà l’avaluació continuada, per tant es podrà fer constar que l’alumne/a ha recuperat la matèria en el seu expedient acadèmic si assoleix els objectius mínims establits per al curs següent.

En el cas de no superar la matèria del curs següent sempre podrà exercir el seu dret de presentar-se a la prova oficial per a pendents que es convocarà al mes de maig,, i a més, disposa de les proves extraordinaries de setembre.

Principis metodològics generals

Els principis metodològics que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el projecte curricular per als dos cicles de l’ESO han estat els següents:

1. S’ha concebut la matèria d’una manera global.

2. S’han distribuït els continguts de manera progressiva i gradual.

3. S’han treballat les quatre habilitats bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) mitjançant activitats de reconeixement, comprensió, precisió i producció pròpia.

4. L’expressió oral i l’escrita han estat tractades en cada curs.

5. Els continguts del primer cicle són revisats al llarg del segon cicle.

6. En el segon cicle es pretén que l’alumnat assolesca els coneixements del cicle anterior i els amplie.

7. En el segon cicle es fa major èmfasi en la llengua escrita i en el text literari, però la llengua oral i la lectura són motiu de reflexió.

8. En les activitats, quan siga possible, es treballarà amb textos reals, escrits i oralitzats.

9. El text és el punt de partida per a la reflexió lingüística.

10. Al llarg dels dos cursos de cada cicle es proposen exercicis de repàs i ampliació de cadascun dels apartats (ortografia, gramàtica, lèxic…) que permeten la reflexió sobre allò que s’ha aprés anteriorment.

11. Es proposen activitats per a treballar individualment i en grup, en què el professorat actuarà com a guia.

12. Es proposen activitats lúdiques per a treballar aspectes de fonètica i dicció.

Atenció a la diversitat

Pel que fa a la diversitat, el disseny curricular s’expressa així:

«L’objectiu de l’Educació Obligatòria és oferir a l’alumne una cultura comuna a la qual ha de tenir accés qualsevol ciutadà. Reivindicar una escola amb aquest tarannà igualitari i comprensiu no significa reclamar la uniformitat per a tots els alumnes, sinó educar en el respecte de les peculiaritats de cada estudiant i en la certesa que les motivacions, els interessos i la capacitat d’aprenentatge són molt diversos entre l’alumnat, a causa d’un complex conjunt de factors, tant individuals com d’origen sociocultural que interactuen entre si. Tradicionalment, l’escola n’ha emfasitzat un només, la capacitat per a aprendre, mesurada exclusivament a través del rendiment escolar, i ha atés amb molta menys atenció les diferències de motivacions i interessos, oblidant la interdependència dels tres factors en el procés d’ensenyament-aprenentatge».

És per això que l’adaptació dels materials als diferents ritmes d’aprenentatge, motivacions i interessos de l’alumnat està present en cadascun dels apartats de les unitats dels llibres de text que ha triat el departament, ja que ofereixen una diversitat d’activitats amb diferent grau de dificultat, cosa que fa variar de manera sistemàtica les activitats individuals, de parella, de grup, orals o escrites que facilitaran la integració de tot l’alumnat des dels seus diversos interessos, motivacions i capacitats d’aprenentatge. En totes les unitats es proposen activitats de diferent grau de dificultat segons el nivell, el ritme d’aprenentatge i la capacitat de comprensió de l’alumne/a.

El mateix Currículum valencià afegeix:

«Aquests ensenyaments comuns cal, en primer lloc, que asseguren una educació no discriminatòria que considere les possibilitats de desenvolupament dels alumnes, qualsevol que siguen les seues condicions personals i socials, capacitat, sexe, raça, llengua, origen sociocultural, creences, ideologia, exercint actuacions positives davant la diversitat de l’alumnat. La igualtat d’oportunitats s’ha de preveure transversalment en el currículum mitjançant la realització de les adaptacions pertinents d’acord amb les característiques particulars de l’alumnat i del centre».

La finalitat fonamental del procés educatiu és la construcció del coneixement de l’alumnat. La situació de partida de l’alumnat no és la mateixa i aquest fet ha deixat de veure’s com una rèmora per esdevenir un dels punts centrals de l’estratègia assumida per tot projecte educatiu. Per això en el projecte curricular d’aquesta àrea hem optat per una pluralitat tant de materials com d’activitats d’aprenentatge i en la selecció de continguts ens hem guiat pel procés d’equilibri-desequilibri-reequilibri, que implica acceptar que l’alumnat construeix el seu coneixement a partir del que ja sap.

El context social i l’evolució psicològica de l’alumnat amb totes les seues diferències (edat, sexe, comportament, relacions amb l’entorn) determinen una diversitat lògica i palpable en el grup. El tractament d’aquesta heterogeneïtat és un dels pilars més importants en què es basa l’Educació Secundària Obligatòria i que afecta especialment l’àrea de Llengua. Davant d’aquest repte, en el projecte de l’àrea que presentem s’ha tingut en compte una sèrie de criteris que detallem tot seguit:

· S’ha partit d’una tipologia textual diversa segons la forma (textos narratius, descriptius, expositius), la intenció comunicativa (informar, convéncer, incitar, persuadir) i els diferents àmbits d’ús (mitjans de comunicació, acadèmics, quotidians, laborals).

· Es combinen treballs col·lectius i individuals per tal que l’alumnat conega l’estructura i els avantatges d’uns i altres.

· S’ha tingut present la finalitat pràctica de l’ensenyament de la llengua i els diversos contextos culturals de l’alumnat, des dels més pròxims (el còmic, la pantalla d’ordinador) fins als que poden resultar-li més llunyans (textos literaris complexos).

· Els continguts estan pensats per tal que l’alumnat puga realitzar un inventari dels coneixements ja treballats que li permeta l’adquisició de nous aprenentatges.

· La majoria de les activitats plantejades per a l’adquisició de les quatre habilitats bàsiques (llegir, escriure, parlar i escoltar) i l’ajuda i intervenció del professorat afavoreixen l’avaluació formativa de l’alumnat.

· El gran nombre d’activitats dels llibres de l’etapa facilita que en una part del temps escolar el professorat puga establir plans de treball individual o col·lectiu sobre continguts i problemes diversos (d’ortografia, gramàtica, redacció...) encara no resolts.

En l’àrea de Valencià: Llengua i literatura, s’ha tingut en compte l’atenció a la diversitat per mitjà de la programació i en la metodologia.

• Pel que fa a la programació, s’han tingut en compte aquells continguts en què l’alumnat mostra un nivell menys homogeni: la comprensió lectora i l’ortografia. El nivell de comprensió lectora (entendre el sentit global d’un text, diferenciar les idees principals de les secundàries, comprendre el significat del vocabulari i l’accepció utilitzada en el text) varia molt d’uns alumnes a uns altres. Per això, la programació està dissenyada de manera que recull un vocabulari bàsic de cada lectura i una sèrie d’activitats que permeten assegurar un nivell mínim per a tot l’alumnat i un grau de dificultat prou ampli per atendre’n la diversitat. A més, l’oferta és bastant variada quant als centres d’interés de les lectures: temes juvenils, fantàstics, heroics, cívics, jocs... El nivell de correcció ortogràfica tampoc no és homogeni i presenta gran varietat entre uns alumnes i altres. La varietat d’activitats que es proposen permet l’aplicació flexible segons la intensitat que cada alumne/a requeresca.

• L’atenció a la diversitat es preveu també en la metodologia i en les estratègies didàctiques concretes que s’aplicaran a l’aula. Aquestes estratègies afecten principalment l’ensenyament del lèxic, de l’expressió oral i de l’expressió escrita. Quant a l’ensenyament del lèxic es parteix dels usos reals de l’alumnat. Es tracta de respectar els usos i les diferències individuals i d’anar buscant a través d’ells registres apropiats a diferents usos comunicatius. D’altra banda, s’han tingut en compte els diversos usos socials de la llengua mitjançant una sèrie d’activitats de diferent grau de dificultat. Pel que fa a l’expressió oral i escrita es proposa una atenció més individualitzada de les dificultats específiques que presente cada alumne/a. Així es tracta l’ensenyament de la composició escrita de manera que permeta una fàcil individualització i es proposa la creació d’un ambient de socialització que permeta la correcció col·lectiva dels exercicis orals individuals, la intervenció en debats i els treballs en grup.

El professorat haurà de tenir en compte sempre la diversitat de l’alumnat fins al punt que podrà realitzar adaptacions curriculars que s’aparten significativament dels continguts i criteris d’avaluació del currículum. Aquestes adaptacions aniran adreçades a alumnat amb necessitats educatives especials. Per tant, quan siga necessari, s’hauran d’adequar els objectius de l’àrea, eliminar o incloure determinats continguts i modificar els criteris d’avaluació. D’aquesta manera s’aconseguirà que l’alumnat assolesca les capacitats generals pròpies de l’etapa d’acord amb les seues possibilitats.

Concretament, les mesures que ha decidit d’adoptar el departament són les següents:

Adaptació d’accés al currículum

De bon començament el departament ha tingut en compte l’existència tant d’alumnat que a partir d’un diagnòstic psicopedagògic requereix una ACIS com d’un gran nombre d’alumnes que ha sol·licitat l’exempció en matricular-se (i, fins i tot, d’altres a qui els va estar concedida el curs anterior i que ara s’acosten al valencià per primera vegada). Evidentment es tracta d’alumnat amb necessitats educatives especials, que requereix una adaptació d’accés al currículum per tal de poder-se incorporar-se a la matèria amb uns mínims coneixements bàsics. L’adaptació prevista pel departament en aquests casos és tant d’objectius com de continguts (i criteris d’avaluació només en el cas de l’alumnat que va ser exempt en cursos anteriors i l’alumnat amb ACIS; ja que en el cas d’alumnat que ha sol·licitat l’exempció, aquesta comporta l’exempció d’avaluació).

Així, d’una banda, s’han establert desdoblaments de tots els grups en els nivells de 1r i 2n d’ESO i reforç als grups de 3r d’ESO. En aquestes hores es treballaran els mateixos continguts amb el mateix llibre de text, però a un ritme més lent adequat a les necessitats educatives especials dels alumnes i prioritzant l’adquisició dels continguts més bàsics. Per altra banda, s’han establert dues hores setmanals de Valencià per a estrangers en horari de vesprada, per als alumnes que enguany sol:liciten l’exempció, per tal que puguen assistir a unes classes paral·leles adaptades al seu nivell. I s’ha recomanat a tot aquest alumnat un material de treball diferent al dels seus companys i companyes de nivell, més adequat a les seues possibilitats. Es tracta, en el cas d’alumnat que ha sol·licitat l’exempció aquest curs, el llibre Valencià Oral[1], per a alumnat de Batxillerat, i, per a alumnat de cursos inferiors, el llibre Benvinguts - 1, valencià per a nouvinguts de l’Editorial Bromera que el departament considera ben elaborat, ja que ha estat concebut des de la pràctica escolar, i el Quadern Autocorrectiu de Vocabulari, 1 d’Eumo-Bullent. L’objectiu és donar les eines d’aprenentatge bàsiques perquè l’alumnat de procedències culturals i geogràfiques diverses, que s’incorpora tardanament al nostre sistema educatiu, adquiresca la competència bàsica en llengua catalana.

Benvinguts respon a un enfocament comunicatiu de l’ensenyament-aprenentatge de la llengua; és a dir, un enfocament metodològic funcional en el qual l’ús de la llengua es contempla com el mitjà fonamental per a l’adquisició i el desenvolupament de la competència lingüística.

A partir de l’enfocament comunicatiu de la llengua, a Benvinguts s’han considerat els elements més significatius que intervenen en l’acte de comunicació:

• Les situacions comunicatives: situacions de diferents àmbits (social, escolar, etc.) de la vida quotidiana en les quals es veurà implicat l’aprenent, que necessàriament es resolen a través de l’ús de la llengua.

• Els temes al voltant dels quals giraran les diferents situacions comunicatives de l’entorn immediat de l’aprenent: identificació personal d’un mateix i d’altres, relacions familiars, habitatges i llocs de residència, rutines diàries, activitats de temps lliure, gustos i preferències personals.

• Els objectius comunicatius que es concretaran en les situacions comunicatives; és a dir, les finalitats o els propòsits per als quals s’estableix l’acte de comunicació (saludar, presentar-se, acomiadar-se, descriure, comparar, etc.).

• Les habilitats receptives (escoltar i llegir) i productives (parlar i escriure) mitjançant les quals es desenvoluparan les situacions comunicatives.

• Els exponents lingüístics o elements estructurals, les nocions generals (conceptes abstractes que van lligats al propòsit enunciatiu, com per exemple la diferenciació entre passat, present i futur) i les nocions específiques o lèxic necessaris per desenvolupar els diferents objectius comunicatius.

Metodologia i estratègies didàctiques

Sobre l’aprenentatge de la llengua

Llengua oral: A l’aula es prioritzaran les activitats de llengua oral, ja que permeten crear un clima comunicatiu, amb el qual véncer els possibles bloquejos dels aprenents. D’altra banda, les activitats de llengua oral dinamitzen el grup i possibiliten la participació de tots els components, fomentant, així, la cohesió del grup-classe. Així mateix, les activitats de llengua oral són especialment indicades per als estadis inicials del procés d’aprenentatge perquè permeten comprovar de manera ràpida els coneixements adquirits. A l’últim, aquestes activitats són un recurs molt útil per introduir els exercicis de llengua escrita i minimitzar-ne la complexitat. Mentre es desenvolupen aquestes activitats, el professorat haurà de comprovar que s’utilitzen correctament els exponents lingüístics i el lèxic adequats a la tasca. Així mateix, podrà avaluar algunes de les dificultats dels aprenents (com, per exemple, la dificultat per produir uns sons determinats) i plantejar exercicis específics a fi de resoldre’ls. En les activitats de llengua oral dissenyades per a l’aula és recomanable plantejar situacions comunicatives properes a la realitat dels aprenents, perquè els resulten significatives i s’hi senten identificats.

Llengua escrita: El professorat haurà de facilitar la participació de tots els components del grup utilitzant recursos i estratègies que minimitzen la dificultat de les tasques de producció escrita, ja que aquestes es caracteritzen per la seva complexitat, la qual augmenta en el cas que el codi escrit no haja adquirit encara un valor instrumental per a l’alumne/a. Així, per exemple, la lectura en veu alta pot facilitar el desenvolupament dels exercicis d’ordenació de frases inclosos en el llibre de l’alumnat. D’aquesta manera, s’introdueix un suport oral que guia i facilita la tasca. Per als aprenents que no tinguen assolides les competències bàsiques de lectura i escriptura, els elements de la frase poden presentar-se amb una xifra que permeta ordenar la frase seguint l’ordre numèric. L’ús de materials manipulables (fitxes o cartolines) per ordenar frases agilita la tasca de l’aprenent.

Així mateix, amb aquests materials, en què es pot diferenciar mitjançant el color els components de la frase o les categories gramaticals dels mots, es pot introduir de manera intuïtiva la reflexió gramatical. En la correcció de les produccions escrites caldrà minimitzar els errors i concentrar-se en un nombre molt limitat d’ítems perquè siga adequada al ritme i al procés d’aprenentatge del grup-classe.

Criteris per a la correcció

En aquest estadi del procés d’aprenentatge caldrà tenir un alt nivell de tolerància respecte als possibles errors gramaticals. El criteri fonamental per avaluar-los és que no dificulten la comprensió global del text, ja que farem prevaler l’efectivitat comunicativa per sobre de la correcció gramatical. Aquests són, però, alguns dels criteris aplicables que poden resultar útils per avaluar i corregir els errors dels aprenents:

• Ordre lògic de l’enunciat: es corregiran els errors d’ordre en els missatges; per exemple, *vull jo venir.

• Components de la frase: es corregirà l’elisió o la confusió d’articles i preposicions.

• Anàforics i díctics: es corregiran els usos incorrectes dels pronoms personals forts amb funció de subjecte. Per a l’ús dels pronoms febles se serà més flexible.

• Distinció i concordança de gènere i nombre: es corregiran les concordances de gènere i nombre quan existeix correspondència amb el gènere natural; per exemple, xic / xica. Es corregiran, però és recomanable considerar-los tolerables, els errors de gènere en l’expressió de nocions abstractes o en la referència d’éssers inanimats; per exemple, s’ha fet mal a la peu.

• Conjugació dels temps verbals simples: es corregiran els morfemes de persones del present, passat indefinit i futur del mode indicatiu. El grau de correcció serà menor en els altres temps verbals, sempre que es produesquen esporàdicament.

· Recursos i estratègies per a l’aula

Per incentivar l’atenció dels aprenents, caldrà diversificar els recursos i el material emprats. S’ha de tenir en compte que el suport escrit pot no tenir un valor instrumental per a una part de l’alumnat. Per tant, cal buscar recursos per centrar l’atenció, que permeten agilitar i dinamitzar la tasca de l’aprenent. Existeix un ampli ventall de productes al mercat que es poden utilitzar a l’aula: mapes, imatges, objectes, etc. Així mateix, el docent i també els aprenents, a partir de les indicacions del llibre del professorat, pot elaborar materials diversos (dòminos, baralles de cartes, etc.). Així, per exemple, en finalitzar cada lliçó, poden dur a terme un projecte de treball en què s’integren els objectius comunicatius, els exponents lingüístics i el lèxic apresos. Aquest projecte de treball consistirà a elaborar un mural que es penjarà, posteriorment, a l’aula.

La motivació dels aprenents és un element fonamental per desenvolupar les activitats de manera òptima i àgil, i aconseguir-ne un bon aprofitament. La motivació està estretament relacionada amb les expectatives d’èxit que es projecten en les activitats que s’han de realitzar. Aquestes expectatives poden fomentar-se a partir de les estratègies següents:

• Definir uns objectius per a cada unitat d’aprenentatge (sessions de treball, activitats o exercicis) adequats a les habilitats i als coneixements dels aprenents, que permeten desenvolupar-ne de nous.

• Explicar de manera clara els objectius de la cada activitat, perquè l’aprenent conega, abans d’encetar la tasca, quines són les demandes que se li formulen.

• Establir seqüències d’activitats que seguesquen un fil conductor clar, a través de les quals s’introduesquen les tasques més complexes de manera progressiva.

Per estimular la participació dels aprenents, cal diversificar l’organització dels components del grup. Aquests han de poder treballar individualment (per respectar els diferents ritmes d’aprenentatge), per parelles (per fomentar la interacció) i per petits grups (per incidir en la socialització i les rutines d’aula).

Finalment, per als aprenents que no tenen les competències de la llengua escrita assolides (ACIS), és convenient utilitzar les estratègies següents:

• Plantejar en cada sessió o classe una activitat de llengua oral en què puga participar tot el grup. A partir d’aquesta activitat, posteriorment, es diversificaran les activitats de llengua escrita en funció del grau de competència dels aprenents.

• Disposar de recursos i estratègies que possibiliten la participació de tots els components del grup. Així, per exemple, en les activitats d’expressió oral que impliquen l’ús d’un suport escrit, el docent o un component del grup pot actuar d’apuntador, perquè els alumnes que no tenen la lectura assolida puguen participar-hi.

• Diversificar les tasques presentades a classe perquè tots els components dels grup puguen desenvolupar-les. Per exemple, en un exercici d’escolta per al qual s’han de donar les respostes per escrit, s’introduirà una variant que permeta als alumnes que no tenen les habilitats d’escriptura assolides contestar-lo oralment.

• Facilitar materials manipulables que simplifiquen i agiliten les tasques dels aprenents. D’aquesta manera, la tasca resulta més àgil i productiva.

PRIMER CICLE D’ESO

Criteris d’avaluació

En acabar el primer cicle d’ESO, l’alumnat ha de ser capaç de demostrar l’assoliment de les capacitats següents:

1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos escrits.

Aquest criteri fa referència a l'avaluació del desenvolupament de les capacitats dels alumnes per a la comprensió de textos orals de diferent complexitat pertanyents a diversos àmbits d'ús. Es destaca la necessitat de tenir en compte, per a determinar aquesta comprensió, tant l'estructura semàntica del text com les intencions amb què ha sigut elaborat, fet que suposa tenir en compte el context de situació (especialment el context social i la relació emissor-receptor). Cal tenir present que aquest criteri implica atendre destreses de distint tipus: d'una banda, les relacionades amb la selecció d'idees principals i la reconstrucció de les característiques de la situació de comunicació del text de partida i, d'una altra, les relacionades amb la plasmació per escrit en una situació de comunicació determinada que contextualitze l'activitat, de les idees i de les intencions reconegudes en els textos orals. El criteri proposat s'ha de seguir tant amb textos orals produïts pels estudiants mateixos normalment, més contextualitzats i menys formalitzats, com amb textos de caràcter més formal i descontextualitzat.

2. Elaborar el resum d'una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.

Aquest criteri suposa prendre en consideració, per a l'avaluació, el desenvolupament de la capacitat de reproduir de forma sistemàtica el contingut i la intenció d'idees exposades oralment sobre un tema determinat i conegut pels estudiants, adequant el llenguatge utilitzat a la naturalesa del tema i a la situació de comunicació. S'han de valorar tant el reconeixement de la coherència interna de les idees dels textos de partida, com la percepció de l'adequació o la inadequació d'aquestes idees a la finalitat i a la resta de les característiques contextuals. A l'hora de valorar el resum elaborat pels alumnes ha de prestar-se una atenció especial a l'ús per part d'aquests de les marques textuals que caracteritzen el resum (esquemes, marques d'ordenació i jerarquització d'idees, oracions que sintetitzen el tema i/o els subtemes del text, etc.).

3. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificant les intencions que tinguen, diferenciant les idees principals i les secundàries, reconeixent les possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportant una opinió personal.

Aquest criteri pretén servir de guia per a la valoració del desenvolupament de les capacitats dels alumnes per a comprendre textos escrits. Aquest procés de comprensió suposa l'aplicació d'una sèrie d'estratègies de selecció, de relació i de síntesi d'idees i intencions de textos escrits expositius i argumentatius, i té en compte la situació de comunicació a què responen. S'ha de valorar també el desenvolupament de la capacitat de l'alumne de donar l'opinió personal sobre allò que s'ha llegit, tenint en compte que per a elaborar l’opinió es requereix comprendre el sentit del text i posar-lo en relació amb les idees o els valors rellevants per a l'alumne. Com en els criteris anteriors, en aquest criteri es combinen també destreses referides d'una banda a la comprensió (en aquest cas escrita) i a l'expressió (oral, en aquest cas), per la qual cosa serà necessari atendre aquestes distintes facetes en el seguiment del criteri.

4. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectesquen tant les principals informacions i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.

Aquest criteri fa referència a la utilització de textos escrits com a mitjà de construcció de noves idees, és a dir, com a mitjà d'aprenentatge en l'entorn escolar. Es pren així com a punt de referència per a la valoració dels aprenentatges lingüístics dels alumnes i de les alumnes el desenvolupament de la seua capacitat per a integrar i sintetitzar les informacions i les opinions procedents de textos distints, i per a posar-les en relació amb els seus coneixements previs i les seues pròpies opinions al respecte. Els textos de síntesi hauran de respondre a una finalitat comunicativa que faça necessària l’esmentada construcció d'idees noves.

5. Exposar oralment el desplegament d'un tema de forma ordenada i fluïda ajustant-se a un pla o guió previ, seguint un orde lògic en la presentació de les informacions i dels arguments, adequant el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, i mantenint l'atenció del receptor.

El criteri pretén orientar la valoració del desenvolupament de la capacitat de l’alumnat per a realitzar exposicions orals de caràcter formal. Per a aquesta valoració hauran de tenir-se en compte com a factors principals: l'adequació de l'exposició al receptor i a la finalitat comunicativa, l'ús de recursos per a controlar l'atenció del receptor, els aspectes lingüístics i els paralingüístics relacionats amb la fluïdesa, l'orde de les idees i dels arguments exposats, la incorporació pertinent d'informacions disponibles i d'opinions pròpies i l'adequació a les normes de correcció.

6. Crear textos escrits expositius i argumentatius adequant-los a la situació comunicativa, organitzant-ne el contingut de forma coherent, utilitzant un vocabulari ric i variat i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica.

Aquest criteri orienta la valoració dels textos escrits (expositius i argumentatius) produïts pels alumnes; per a fer-ho s'haurà de tindre en compte: l'adequació dels textos a la situació de comunicació en què s'inscriuen, l'estructuració d'acord amb els patrons estructurals bàsics del tipus de text que es vol produir, l'ús apropiat dels procediments lingüístics que garanteixen la cohesió del text (anàfores pronominals, repeticions, substitucions, el·lipsis, connexions sintàctiques i organitzadors textuals), i la construcció correcta d'oracions, d'acord amb la normativa morfosintàctica i amb el respecte a la convenció ortogràfica.

7. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d'investigació.

Aquest criteri orienta la valoració dels aprenentatges realitzats per l’alumnat pel que fa al maneig de diferents tipus de diccionaris i a la utilització de les tècniques de consulta per a dur a terme nous aprenentatges. Es tracta de valorar el desenvolupament de la capacitat de l'alumnat per a realitzar tasques de localització i organització de la informació amb vista a l'elaboració de treballs d'investigació adequats a les seues possibilitats. Per a això és necessari que l'alumne conega diverses fonts d'informació i puga utilitzar-les.

8. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics, i emetre una opinió personal.

El criteri proposat centra l'atenció en la lectura de textos literaris complets (o de fragments de certa extensió que permeten l'assignació d'un sentit unitari que no contradiga el sentit global de l'obra completa). La lectura d'aquests textos ha d'orientar-se a l'ampliació de l'experiència lectora de l'alumnat, per al desenvolupament de la seua capacitat de fruïció i de recreació-creació de textos. Com a factors que permeten valorar aquest desenvolupament caldrà tenir en compte el reconeixement per part dels alumnes dels principals gèneres literaris i dels recursos lingüístics, així com el desenvolupament de la seua capacitat per a accedir al coneixement de les característiques més destacades del context de producció i per a la valoració dels textos literaris llegits. Un altre factor important que intervé en la configuració d'aquest criteri és el desenvolupament de la capacitat de l'estudiant per a donar compte de forma raonada, com a lector actiu, de la seua valoració personal sobre els textos llegits.

9. Esbrinar les principals relacions de significat entre elements lèxics.

El criteri pretén orientar la valoració de la capacitat de l’alumnat per a reconéixer els fenòmens d’homonímia, polisèmia, sinonímia i antonímia com un aspecte bàsic de la cohesió textual. Així mateix, caldrà atendre a l’aplicació d’aquests coneixements en les produccions pròpies, i valorar la riquesa i la varietat del lèxic utilitzat.

10. Reconéixer les unitats de la llengua, les classes i les relacions, i ser capaç d'utilitzar-les en l'ús oral i escrit.

Aquest criteri pretén orientar la valoració dels aprenentatges més directament relacionats amb el funcionament de les unitats lingüístiques en distints plans (text, oració i paraula). En aquest sentit, caldrà atendre al reconeixement i a la utilització adequada d'elements lingüístics que posen en relació el text amb el context, als recursos d'estructuració de textos, als procediments de construcció d'oracions i als de formació de paraules.

11. Identificar, localitzar i descriure els fenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals i les grans varietats dialectals d’Espanya, i conéixer alguns trets de la seua història.

El criteri tracta d'orientar, en primer lloc, la valoració dels aprenentatges realitzats per l'alumnat pel que fa a les llengües del territori espanyol -extensió de cada una, parentiu entre elles, relacions amb altres llengües...- i als fenòmens de contacte entre elles -factors que expliquen aquest contacte, característiques i conseqüències, actituds que provoca… Un altre factor de valoració serà el reconeixement de les grans varietats dialectals de les llengües espanyoles. Tot això amb una atenció especial a la situació lingüística de la Comunitat Valenciana.

12. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l'observació directa i de la comparació de produccions diverses.

Aquest criteri orienta la valoració del desenvolupament de la capacitat de l'estudiant per a reconéixer usos distints de la llengua determinats per factors relacionats amb la procedència geogràfica o el nivell sociocultural dels parlants, per mitjà de la participació directa en situacions reals (entrevistes, col·loquis, enquestes, converses...) i l'observació de documents procedents de distints àmbits, en especial dels mitjans de comunicació, a causa de la seua omnipresència i de la difusió dels usos lingüístics que s'hi transmeten.

13. Fer servir els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, utilitzant els mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).

Aquest criteri pretén orientar la valoració de la capacitat de l'alumnat per a la utilització i el maneig de les tecnologies de la informació i l'aplicació en l'àmbit acadèmic.

14. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

El criteri orienta la valoració del desenvolupament de la capacitat de l'alumnat per a identificar usos discriminatoris del llenguatge en textos orals, escrits i iconicoverbals, així com de la seua capacitat de reflexionar críticament davant d'aquests usos i d'evitar-los, per mitjà de la utilització adequada de recursos lingüístics. Així mateix, el criteri orienta la valoració de l'ús adequat del llenguatge per part de l'alumnat en situacions de comunicació col·lectiva com a mitjà de resolució de conflictes, el desenvolupament de la seua capacitat d'autocontrol en nom d'una comunicació satisfactòria i d'una actitud positiva davant la possibilitat de resoldre conflictes per mitjà del llenguatge.

Departament de Valencià